Tria poètica

El nom (Clementina Arderiu)

Clementina em dic,

Clementina em deia.

 

Altre temps jo fui

un xic temorega;

el nom m’era llarg

igual que una queixa

i em punyia el cor

quan les amiguetes,

per fer-me enutjar,

molts cops me’l retreien:

“Quin nom més bonic!

-deia alguna d’elles-,

però no t’escau;

és nom de princesa”.

“Ai quin nom estrany!

moltes altres feien;

i jo al fons de tot

sentia l’enveja

dels seus noms tan clars

de Maria o Pepa.

 

Clementina em dic,

Clementina em deia.

 

Però un any s’enfuig

i un altre any governa.

Aquell nom que abans

féu ma timidesa

i es tornà després

una dolça fressa

sobre el llavi nu

-jo mateixa el deia-

ara m’és honor

i m’és maravella.

Cap nom és tan bell

damunt de la terra

com el que l’amat

em canta a l’orella,

i entra en els recers

de l’ànima meva

i em puja al cervell

I em clou les parpelles.

 

Del cel de l’amor

tombava una estrella…

Ara el nom em lluu

damunt de la testa.

 

Clementina em dic,

Clementina em deia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s