Uncategorized

A l’altre costat (Juan Carlos Elijas)

Si existeixo és perquè estic aquí,

el meu temps xifrat en un vers,

en un paper en la llengua

que enraona la gent

d’aquesta vila.

 

Sóc ara, neta, la llum de vosaltres

que em traspassa.

De tant en tant ens toca

fer front a l’última bategada.

 

Deixar de respirar i en alta definició

el comboi d’imatges sintètiques

del que ha estat aquesta feina de viure,

la successió dels instants menys gloriosos,

la filmina irreparable de l’existència.

Poca broma diu el pallasso

de flor al trau: el mar ha tornat

els cossos de matinada.

 

Existeixen. Són aquí. Davant meu.

A la sorra. Els seus cadàvers xifrats

Per un codi, un sac, un soldat i una medalla.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s