Tria poètica

Els amants II (Albert Mestres)

Ai dels amants que altre no estimen

i saben que ser és una espurna

que apaga un buf d’aire ensopit,

que la bombeta fosa es llança.

 

Ai dels amants.

 

Per ells que admiren tant la volta,

curulla de llet estel·lar,

mitja no és res, perquè s’enforna.

Sentir agrit llavors l’ai al cor.

 

Ai dels amants.

Febre de no poder sumar

desolacions d’unicitats,

no saber casar en un dir ai

corrent marina i tramuntana.

 

Ai dels amants.

 

Ai dels amants de riure mort

que juguen amb foc i ensopeguen,

agafats vora el riu a veure,

ara tu ara jo,

qui la paga.

 

Ai dels amants.

Anuncis